Repoker: amor i cançons a quatre bandes.

Sempre he intentat escriure mostrant un to més formal, però aquí em vull expressar amb total espontaneïtat, en primer lloc vull parlar de la Sala Mozart, allà on actuaven, he de dir que mai havia entrat a aquesta part de l'auditori i em va agradar molt, el clima era molt acollidor, és una sala semblant a la dels antics teatres i la veritat em vaig sentir molt còmoda i com no l'ambient del dia de l'estrena va resultar ser genial! 

En quant a Repoker el nou espectacle musical d'Illamor Produccions., he de dir que em feia molta ilusió anar a veure-la per dos motius, un pel seu  precedent, Illamor i les referències que va deixar aquest, i la segona perquè tenia ganes de veure una producció illenca d'aquestes característiques.

En quant a la primera, ja sabia des d'un primer moment que no hi hauria cançons del mestre  Tomeu Penya, sino peces de producció pròpia, però des del primer moment, que vaig sentir cantar a n'Esther, el personatge de Silvia Fluixà (canta de forma espectacular) vaig canviar el xip totalment, em vaig oblidar del passat i em vaig implicar en  l'obra .Peces musicals molt variades a ritme de piano, algunes d'elles carregades de romanticisme i dolçura,altres que he de reconèixer que va caure en l'absurd,tant que no podia aturar de riure i després, horror! no deixavem de tararareja-la! (encara dura...) A més la posada en escena crec que és molt bona, de fet  la seva finalitat és crear caliu i un clima proper, no obstant això ho van aconseguir. I en quant a la segona m'agrada quan es manifesta el potencial i la creativitat dels bons artistes que tenim aquí.

En quant de que tracta no us puc contar gaire, però imaginau 4 homes de tarannàs molt marcats i 1 bella dona, tots cerquen el seu amor, però el fil conductor és: qui és quedarà amb ella?

Des d'aquí vull mostrar el meu agraïment a l'Auditori de Palma per acollir la producció Repoker i voler compartir-la amb Tumbet Closet. i sobretot donar l'enhorabona als magnífics actors: Silvia Fluixà, Rafel Fiol, Joan Manuel Segura (el teu personatge era per tu, fet a mida!), Toni Vallès i Joan Bonet Garrido, esper que pogueu recollir nombrosos èxits després de tant esforç, ilusió i molta professionalitat.

Disculpes pel retard, però esper que això serveixi com a opinió d'una humil espectadora! (no sóc ni periodista ni crítica teatral... i millor així)