dijous, 28 de novembre de 2013

Punt i principi de viure sense tu.


Vet aquí un petit fragment convertit en títol per acomiadar a un dels millors grups que han donat aquestes Illes en molt de temps, són els Antònia Font, ells han posat la banda sonora a molts de moments tan rellevants i quotidians de la meva vida.

Disset anys de trajectòria musical, sincerament em pensava que durarien de per vida, ja que les seves lletres carregades de filosofia, poesía, metàfores i màgia i la seva música així ho valen! Així com les llegendes que rondaven arrel de l'origen del nom del grup i la seva formació, on crec que va ser a l'edifici del Ramon Llull de la UIB. 

 Record quan vaig anar a viure a Granada uns anyets, em vaig deixar gairebé tota la música a casa però entre l'equipatge es trobava el disc de TAXI, i el vaig estar escoltant moltíssim i per aquest motiu li tenc un especial apreci a aquest disc. Així com... quantes vegades haurem cantat les seves cançons amb les amigues? O aquelles cançons que entre classe i classe tararejàvem... entre els companys i amics historiadors. 

Quin disgust tan gran, no m'esperava la notícia, encara així esper que els hi vagi molt bé, els seus camins es bifurquen però jo els seguiré escoltant! Gràcies Antònia Font, per les vostres cançons, concerts i sobretot per fer-me veure amb uns altres ulls l'edifici de GESA! El motiu ara el veureu... és la portada del seu disc Lamparetes, d'una gran maduresa musical del grup, on hi ha grans cançons com Calgary 88, els Canons de Navarone o El Far de Ses Salines i com no... el seu Clint Eastwood.



  1. Antònia Font (1999)
  2. A Rússia (2001)
  3. Alegria (2002)
  4. Taxi (2004)
  5. Batiscafo Katiuscas (2006)
  6. Coser i cantar (2007). Disco recopilatorio con la Orquesta Sinfónica de Bratislava
  7. Pareix talment una foto (2008)
  8. Lamparetes (2011)
  9. Vostè és aquí (2012)

He escollit la que dona el títol a l'entrada de blog, esper que us agradi molt!  



I aquí el detall que han tengut els cracks de Melicotó ja que molts vàrem reconèixer a les seves xapes,camisetes,bossetes aquella "Dolça Besada"



Aquesta entrada va dedicada a les meves estimades Aina, Cristina i Victorieta, les tres hem gaudit moltíssim cantant i fins quedar sense veu les seves cançons! I quina sort els qui heu tengut l'entrada pel concert de comiat el proper dia 27! Jo no he pogut aconseguir-les! :(

Pregunta: a vosaltres us donava un "subidón-subidón" quan escoltaveu cançons com "L'Univers és una festa" ,"Alegria", "Alpinistes Samurais"? A mi sí. 

"I cada dia és diferent, com un animal de tresca som feliços de conèixer gent per això és sa nostra terra, tots els pobles són millors si cadascú fes els comptes a ca seva"

2 comentaris:

  1. Preciosa entrada!!
    Jo no m´ho crec encara!! Els vam veure a capr roig aquest estiu i vam gaudir com mai!!
    Visca Antonia Font,
    ptooo

    ResponElimina
  2. este post solo prodría ser tuyo jaja
    me encanta!!!

    http://www.bubblesandwindmills.com

    ResponElimina