dimecres, 11 juny de 2014

In Progress.


En el barri de Santa Catalina,Palma, temps enrrera era un barri de pescadors, actualment convertit en una zona d'intercanvi cultural on conflueixen diversos estils de vida, encara es mantè el caire obrer i tradicional a la vegada que es barreja amb els nous aires multiculturals que protagonitzen els nous habitants. En el seu cor s'hi troba el mercat de Santa Catalina i la seva frontera es la mar i els seus molins, en els seus voltants s'hi troben cafeteries encantadores, locals de nit,restaurants i sobretot botigues noves, com aquesta, In Progress, situada en el nord d'aquest barri, a prop de la Plaça del Progrés, d'aquí el seu nom. 

Una vegada feta la presentació, no cal explicar molt més, ja que les imatges ho diuen tot, és una botiga d'objectes decoratius i mobiliari original retro, la seva filosofia és trobar aquell objecte que falta a les nostres cases i desperta certa nostàlgia a la vegada que cumpleix una funció estètica. Hi podem trobar des de les cadires blanques amb foradets, sí, aquelles que molts tenim vistes a qualque bar, quan els padrins i padrines ens portaven a fer el vermut els diumenges o ens duien a qualque combregar, així com miralls de Sol, que són un fort reclam a dia d'avui, així com butaques i sofàs per convertit la sala d'estar en un autèntic espai dels anys 60 o 70. 

No és una botiga qualsevol, ja que els impulsos i mentors d'In Progress no es conformen tan sol en tenir un espai on comprar mobiliari, si no també alguns  caps de setmana el seu pati es torna en un lloc on s'omple de músiques, mercats de robeta i gent amb moltes ganes de passar-ho bé i intercanviar opinions, omplir de bon rollisme In Progress és la màxima de na Sònia i en Jesus, que han convertit el seu projecte en una realitat tangible a on tothom es sent com a casa. 

Cistelles de picnic, telèfons francesos,làmpades de colors,postals amb antigues escenes de Palma, cantaranos i fins i tot papers pintats a mà de l'antiga Casa Pomar, tot això i més ho trobareu a... In Progress...

No dubteu en visitar-la i anar als seus esdeveniments, els seus preus raonables, la creativitat  i l'originalitat i autenticitat dels seus productes són un vertader reclam. 

In Progress.
Carrer Arnau Russiñol,12.
Palma, 07013.

També els podeu trobar a facebook, aquí. 













Sé que vos vaig dir que vos portaria a una fàbrica, però he alterat l'ordre de presentació del producte, de fet, aquesta mateixa setmana anirem tots a la Quely, com quan anàvem tots a costureta! Fins aviat!



dimecres, 26 març de 2014

Políticament estiloses.

Ja gairebé ni recordava que tenia un blog, i he dit, a la meva tornada vull entrar per la porta gran, aquesta idea la tenia des de fa estona, volia causar una mica de polèmica i crec que ho aconseguiré ja que molts dels meus lectors esteis sensibilitzats per segons quines qüestions.

Tots els blogs de moda dediquen entrades a grans desconegudes, nines molts estiloses que ni tan sols sé la seva professió exacta, en canvi dins el panorama actual, hi ha gent, que amb assessorament o sense crea una bona carta de presentació, el que més m'emprenya de tot, que gairebé totes les més estiloses són de dretes, tan de bo sapiguessin governar igual que de vestir, (1r Zaska) Però tot sigui dit i els hi hem de reconèixer el gust per l'estètica, aquest classicisme tan chic i a vegades aquest respecte cap a les tendències com és el cas de Margalida Prohens que les envaeix a totes plegades que semblen tretes del mateix motlle, així que les dones esquerres ja ens podem espabilar, ja que és important crear una bona imatge davant el altres militants i simpatitzants i més en campanya. (Em sap greu, ho havia de dir).

Sempre m'he interessat per la política, qui em segueixi per twitter ho sap i per aquest motiu  el.laborat una llista de les personalitats polítques més trendy del nostre panorama actual. Ja sé que na Maria Antònia Munar va deixar el llistó molt alt, de fet, les seves passejades per Jaume III i les seves compres per les millors boutiques les hem pagades tots, encara que, mirau pel que li ha servit, per lluir-ho entre quatre parets. Encara que no us recoman aquest sistema de compra, ja que a la llarga us pot sortir molt car i això de tenir un traje sencer d'Escada o una bossa de mà i ja no poder lluir-ho pel Born, ha de saber una mica de greu.

Les jaquetes, dins aquest sector, tenen la seva importància, ja que desprenen una certa seguretat, solen emprar, sobretot en el cas de les pePPer womans les jaquetes tipus tweed i en el cas de les rojiprogres el blazer. Així com les camises de seda i de crepé i les altres tiren més cap el cotó donant una imatge més humil .I com no... les avorridissimes faldes llapis o tub, senyores... que hi ha més formes existeixen les plisades, les asimètriques,les evasé,les tulipà... bufff quina mandra! Però bé, també em semblen avorridots els pantalons amb pinses, fins i tot m'atreviria a dir que m'estim més un pantaló texà amb una americana i una bona camisa, que no tot tan bàsic i els colors tan neutres, com els beige, negres i blancs... en canvi un blau marí, un estampat príncep de gales, un vermell i un groc m'agrada molt més.

 En el cas de les primeres, segueixen més la tendència, en canvi les segones, opten més per bàsics i fins i tot casual, no sé si per semblar més de la classe obrera, però trob que a la majoria els hi falten unes bones lliçons d'estil perquè de cara a l'elector donguin una imatge apropiada.

Així com faig una crida, que s'afegeixi més color al vestuari, ja que en cau una de grossa i la situació actual no és feixuga  i si aportes una imatge de seguretat i a damunt hi afegeixes un toc de color i frescor, hi tens més guanyat. Aquesta casta de peces, com camises de materials més nobles, jaquetes (tweed o blazers) no tenen el perquè ser peces dedicades a una determinada èlit, ho relacionam sovint, perquè tenim un grapat de models que no són accessibles a les butxaques, però els temps han canviat i hi ha moltes peces low cost, així que els partits que no fan res, i es limiten a estar a l'oposició sense cobrar ni un duro, ja saben quina opció escollir. Això sí, hi ha excepcions com és el cas de Susana Díaz que s'atreveix amb una jaqueta biker o perfecto, la qual cosa m'agrada molt.

No sabeu el greu que em sap, que analitzant cada indumentària, les que més guanyin són del partit que no defens precisament, però és el que hi ha... i aquí tenim el TOP TREND.

PD: De les polítiques del País Basc les don per perdudes... si algú de per allà adalt em llegeix que no s'ho agafi malament però el seu estil bé es mereix una altra entrada de blog apart. Tant com per pentinat com per indumentària
I també que consti que encara que surti n'Aina Calvo, ja que el seu estil m'agrada molt, perquè tota ella m'encanta, no vol dir que faci un menyspreu a na Francina Armengol, tot el contrari, totes dues m'agraden com a figures polítiques per igual, però aquest no és el tema d'avui.
En canvi ni n'Ana Mari Aguiló ni na Mabelita sortiran, perquè ja poden ser molt elegantotes, però si em cauen com el cul... no hi ha top trend que valgui per elles!


Aina Calvo- Google Imatges

Susana Díaz - Google Imatges

Mari Loli de Cospedal - Google Imatges


Margalida Prohens - Google Imatges - Fotografia extreta de la pàgina del Partit Popular

Na Cifu - Google Imatges via Vox Populi

I l'excepció, però ella es pot permetre ser casual i el que vulgui, perquè té un parell d'ovaris ben grans... 


I fins aquí, ja puc dir que he tornat... a la propera entrada us duré a una fàbrica que tots coneixeu! Salut!

dilluns, 13 gener de 2014

Disney Dream Portraits d'Annie Leibovitz.



Qui és Annie Leibovitz? és una fotógrafa nord-americana i fou la primera qui va exposar la seva obra a la National Portrait Gallery de Washington, guardonada i reconeguda arreu del món, com el premi Príncep d'Astúries, entre altres.

Ha treballat per les revistes més prestigioses com la Vanity Fair, i va retratar a personatges tan importants com la reina britànica Isabel II, John Lennon, Gorbatxov, Demi Moore així com va fer el cartell dels JJ.OO d'Atlanta, cartells dels millors concerts d'Òpera del món i campanyes de pretigioses cases de moda com Louis Vuitton.

De del 2007 fotografia a artistes i esportistes de renom internacional, convertint els personatges Disney en carn i os amb la finalitat de publicitar els parcs temàtics i la marca Disney arreu del món. La campanya s'anomena Year of a Million Dreams. 

Aquí us deixo alguna de les fotografies, els prínceps i princeses, les més dolentes antagonistes segur que les coneixereu! Esper que us agradi, bona setmana a tots i a totes!


  • Any 2007: Rachel Weisz fa d'una preciosa Blancaneus, podem veure a una morena Alícia, representada per Beyoncé, un elegant príncep Philip de La Bella Dorment... serà la Vicky qui espera la seva besada? També podem veure a Scarlett Johansson, pel meu parer és un dels personatges més encertats, i la Fada Blava és l'actriu Julie Andrews a qui tots coneixereu per la Mary Poppins, com a futur Rei Artús és el tenista Roger Federer.
Where you’re the fairest of them all
Where Wonderland is your destiny
Where imagination saves the day
Where every Cinderella story comes true
Where the magic begins
Where you’re always the king of the court


  • 2008: dins aquest any vàrem poder veure com Whoopi Goldberg es convertia en el geni de la llàntia, o com una esbelta Pocahontas escarnida per Jessica Biel anava molt àgil pel bosc, Julianne Moore era la princesa de la mar amb La Sireneta, o ja els divorciats Marc Anthony i Jennifer López representaven l'amorosa parella oriental d'Aladdin i Jasmine, amb aquella passejada tan romàntica pel cel d'Aràbia així com Gisele Bündchen fa d'una Wendy una mica grandeta, i la Campaneta és Tina Fey i Peter Pan és el reconegut ballarí rus Mikhail Baryshnikov. 
Where your every wish is our command
Where dreams run free
Where you never have to grow up
Where another world is just a wish away
Where your every wish is our command
  • 2009: una de les escenes de La Bella Dorment es tornen a repetir, de la mà de Zac Efron i Vanessa Hudgens, a punt de ser despertada, en aquell moment protagonitzaven la coneguda película de High School Musical. Aquesta personalment, m'agrada molt, pel vestuari, pel color i encara que ella està una mica estàtica i també força inexpressiva.
  • Where romance is celebrated

  • 2011: Queen Latifah com a Ursula, Penélope Cruz com a Bella, esper que a Jeff Bridges no se li caigui, també tenim com a la madrastra de Blancaneus a Olivia Wilde i el mirall és la cara d'Alec Baldwin, i el pirata més conegut i expressiu és Jonnhy Depp, l'únic que s'escarneix a ell mateix, la veritat que no veig a ningú altre pel paper de Jack Sparrow,el segon pirata és la cantant Patti Smith i finalment veurem el temible Hook, Russell Brand, qui està a punt de ser devorat pel cocodril! 

Where memories take hold and never let go.
Where a moment of beauty lasts forever

Where magic speaks, even when you’re not the fairest of them all
Where magic sets sail...
...and adventures become legendary
Where every moment leaves you hungry for more

2013: ens dona imatges com la de Taylor Swift qui es converteix en Rapunzel i Tiana representada per Jennifer Hudson.

Where a world of adventure awaits
Where you always follow your heart

  • I el 2014 ha començat amb aquesta meravellosa fotografia de Brave, l'actriu és la guapa Jessica Chastain! 
Where your destiny awaits

M'ha faltat la princesa Mulán però bé... un altre any serà. Fins aquí hem arribat, mentres moltes escriviu sobre els estilismes de l'entrega de premis The Golden Globes, jo he decidit mostrar-vos algunes de les protagonistes de la nit amb un altre registre. Bona setmana! 

diumenge, 12 gener de 2014

Cath Kidston i l'estampat floral.

Cath Kidson és el nom de la britànica propietària i a la vegada d'una coneguda casa de decoració, moda i complements que en els darrers anys s'ha donat a conèixer arreu del món. Fa poc que la conec però tot d'una que vaig veure la seva botiga on-line havia de compartir el que havia vist amb vosaltres, el seu estampat vintage i floral és encantador pròpia de l'estètica anglesa, apart d'això té com a icona el seu cusset, Stanley.

La seva primera botiga va obrir, després de superar amb valentía un càncer de mama a l'any 1994, iniciant així un petit imperi de botigues encantadores repartides entre Anglaterra, Irlanda i Àsia.

He començat a mirar i a mirar i gairebé m'he tornat boja, ja que no sabria dir-vos quin dels ítems m'agraden més, ja que ven des de bosses de mà, vestits, fins a jocs de te, coixins i roba de llit i de bany. A més la seva web està molt ben catalogada, tot classificat i ben clar de forma que pots cercar dependent del tipus de regal o del pressupost que un o una disposa, de forma que és molt fàcil accedir al perfil de la persona amb qui vols tenir un detall  una parella que es casa (més per ella,que per ell), una mestra o a una crafter! 

El meu blog estava dissenyat abans de saber de la seva existència, per ventura l'estètica us recordarà una mica als estampats dels seus objectes. Potser alguns i algunes ja ho coneixeu, us agrada? La única cosa que m'emprenya és que les fundes que fan sempre són pels iphone o alguna pel galaxy!

Bon cap de setmana i fins aviat! Esper no embafar-vos amb tanta flor! 














Us ha agradat? A què està fet amb bon gust?

dissabte, 11 gener de 2014

La primera vegada que vaig al ballet: El Trencanous.



He de reconèixer que l'oferta cultural a Mallorca en aquests darrers anys s'ha empobrit moltíssim, però per una altra banda he de dir que l'Auditorium de Palma ha començat amb bon peu aquest 2014 oferent funcions dignes del que era antany aquest edifici, el 21% sobre el preu de les entrades ha fet molt de mal, i és una llàstima, ja que les activitats culturals ens enriqueixen com a persona i en temps de retallades moltes famílies prescindeixen precisament de fer allò que tant els hi agrada fer. 

Encara així hi ha persones que els hi suposa un esforç (a altres no...) i aprofiten el Nadal, Sant Valentí,aniversaris... per regalar entrades,ja que és una bona forma,i a més et pots endur un bell record, i això,no t'ho lleva ningú.

Feia anys que em feia il·lusió anar al ballet, a Palma cada any actua en dues ocasions El Ballet de Moscou, amb El Trencanous i El llac del cignes, vaig anar a veure el darrer, i em vaig quedar entusiasmada, la música Tchaikovsky i el conte de Hoffmann es van fer realitat. Una funció dirigida als més grans i als més petits, una oportunitat estupenda per iniciar-los a participar de la vida cultural.

Els responsables? El ballet de Moscou, sota la direcció de Timur Fayziev i el vestuari a càrrec de la seva esposa, creant un binomi artístic que es fa present, els solistes són el matrimoni Terentiev qui ens varen fer gaudir de la bellesa dels seus moviments,la seva expressivitat i complicitat, ells i els altres ballarins, sota un escenari ambientat en una casa règia del s. XIX amb una decoració vistosa d'aire nadalenc i hivernal, tot plegat semblava una postal. 


Des d'aquí només dic gràcies per aquest espectacle visual i sonor, per fi vaig poder veure el dolç i gràcil moviment d'una fina ballerina! 


La història es divideix en dos actes.

El primer, el jutge Stahlbaum celebra una festa a la Nit de Nadal,on hi van les forces vives de la Ciutat de Nuremberg, els dos fills són Clara (la protagonista) i Fritz, que amb molta ànsia esperen rebre els regals de Nadal, el padrí Herr Drosselmeyer i el seu nebot Daniel els acompanyen a la festa, és un creador de rellotges i aparells fantàstics i molt màgics i li regala a la seva fiola, Clara un trencanous, que li fa especial ilusió rebre'l, el seu germà és molt trapella i li intenta trencar-li, quan els convidats se'n van i ella s'adorm comença la màgia, el seu somni la duu una altra vegada a l'arbre, que ara és més gran i apareix el seu padrí i uns graciosos i dolents ratolins, el Trencanous es converteix en un jove príncep i ell i les altres joguines lluiten contra les ratotes, la qual ajuda Clara, que amb una sabatilla aconsegueix derrotar-los! Drosselmeyer convertirà l'escenari amb un bosc, el Regne de les Neus, on les ballarines, Clara i el Trencanous ballaran, representant una entranyable escena.

I el segon, el viatge continua, i passam d'anar al Regne de les Neus al Regne de les Llepolies, on seran obsequiats amb ballarins de diverses parts del món, qui protagonitzaran un ball, l'espanyola, la russa,la franco-russa, els xinesos i els indis, però com tot somni s'acaba i Clara quan desperta descobreix que el jove príncep Trencanous és Daniel, el nebot de Drosselmeyer.

L’obra va ser estrenada el 17 de desembre de 1892, al llegendari teatre Mariinski de Sant
Petersburg, amb una coreografia original de Lev Ivanov, el llibre de Marius Petipa i la
música de Piotr Í. Txaikovski.

Informació recollida del dossier de Premsa de l'Auditori de Palma.




dimecres, 8 gener de 2014

El manual de les bones rebaixes. Vol. 1.

Era la 1 de la matinada quan em vaig connectar al twitter i vaig veure una manada de piulades de fashionistes disgustades amb l'Amancio Ortega... el motiu? Doncs que, el gran senyor de les peces de roba low cost, com cada any, comença amb unes pèssimes rebaixes, el que m'extranya és la sorpresa, si cada any és el mateix! Sempre comencen amb un 10% o com a molt un 20%! No valen la pena la veritat! Inditex sempre comença amb un descompte molt magre, però no passeu pena, canviarà d'aquí unes setmanes. 

Mentrestant, si us heu quedat mal a ple recoman visitar les botigues del petit comerç a vegades arriben al 50%, superant els descomptes d'aquesta gran cadena i així poder anar una mica diferent a la resta ja que hi podem trobar, pagant una mica més, peces de més qualitat i amb un preu semblant. Sincerament jo a Zara només hi compraré quan deixin els preus més que regalats... mentrestant que no m'hi esperin. 

A on vaig a comprar? Hi ha sabateries a la zona de Jaume II i Jaume III de la Ciutat de Palma que tenen preus genials, també la shop online de Zalando és a on he trobat unes sabates de preus molt bons (60% de rebaixa), i les altres botigues que més m'agraden són les de Pedro del Hierro pels seu tall clàssic i KLING , que encara que em facin enfadar per la seva política nefasta de devolucions i algunes peces de roba que les podríen vendre a Euro-Carnavales es troba entre una de les meves predilectes.

El Corte Inglés ho deix per més endavant perquè anar allà al principi, malgrat els descomptes que solen ser bons,però ho faig per salut i per protegir-me, m'estalvio ser atacada per alguna fervorosa o per una madona que està allà des de les 7 del matí per entrar, com si anès a un concert del Justin Bieber o One Direction.

Què m'agrada comprar? En primer lloc, aprofit per comprar-me sabates d'estil molt clàssic, unes oxford, mocasins i ballerines, ja que aquestes darreres les puc aprofitar de cara a la primavera. En segon lloc aprofit per comprar una jaqueta o abric, ja que sense descompte solen ser cars, i que no tenguin cap detall de tendència determinada ja que després es queda obsolet, mirau les famoses tatxetes dels nassos o els mostatxos... la gent que haurà fet amb tota aquesta roba? I en tercer lloc, texans o denim com li volgueu dir, així com pantalons bàsics, perquè és el que més es gasta i aprofit per comprar-los de firma, ja que m'agraden que tenguin una qualitat decent, perquè els duc molt sovint. i he afegit robeta per portar a casa, pijames, bates i sabatilles, en aquest cas he confiat amb CyA.  

El pressupost? Sempre he intentat fixar-me una quantitat fixa, així puc evitar un bon disgust. 

Au... ho havia de dir... bona nit! L'escrit està llest, quan hagui comprat us ensenyaré les compres, i ja jutjareu si són intel·ligents o en canvi he resultat ser una annerota! 

divendres, 3 gener de 2014

Raimon des del #Palco20

Aquesta fotografia pertany a la notícia relacionada amb el concert,  pertany al Diari Ara Balears i podreu trobar la notícia completa aquí

La primera entrada de l'any és molt especial ja que en Manel Soler @ManelSolCases i jo, Catiana @catiana85 varem poder assistir al concert de Raimon des del #palco20

Va ser un concert històric ja que el cantautor va donar veu a coneguts poemes de la literatura catalana que anaves des de Ausiàs March fins a Salvador Espriu, doncs "Al Vent", "Diguem no!","Veles e Vents" i no podia faltar "Finestra a la Badia de Palma" varen ser les grans protagonistes de la nit.

Des d'adalt varem poder veure que havia gent del meu poble, Alcúdia, així com persones de diverses generacions, gent jove i no tan jove,  molts es varen emocionar ja que varen viure l'etapa de transició i es veien identificats amb les lletres de les seves cançons. L'auditori de Palma estava estibat de gent  del món acadèmic, de l'àmbit de la cultura i la política, tots plegats formàvem un gran ambient.

En definitiva va ser una nit de bona música i bones lletres, Raimon no anava tot sol si no que anava acompanyat de bons músics que vestien les seves cançons donant-li aquell punt càlid i mediterrani. va ser una experiència única i inoblidable, tot un regal de Nadal! Per sempre agraïts a Patricia Bárcena @ipatri i a l'auditori de Palma i deixar contar la nostra experiència des del #palco20.

També des d'aquí donar l'enhorabona ja que l'agenda del 2014 ve carregada de bones actuacions i de bona qualitat, des del clàssic ballet rus fins el musical de "Els Miserables" l'actuació de la cantant Silvia Pérez Cruz i una obra de teatre que ja ha fet ressò per altres teatres com "El Diario de Adán y Eva".

Encara hi sou a temps a assistir al ballet rus, amb el seu espectacle El Trencanous, dissabte dia 4 de gener a l'Auditorium de Palma, les entrades ja a la venda a Ticketmaster AQUÍ. Així com podeu consultar la seva agenda a la seva web. AQUÍ.

Finestra a la Badia de Palma

És un matí molt clar,
veig part de la badia
de la finestra estant,
de la finestra estant.

La bella catedral
reposa lluminosa
mirant la llunyania,
mirant la llunyania.

Un tros de cel ben blau.
Un tros de mar tranquil·la
que el meu esguard s'engul,
que el meu esguard s'engul.

Al llit descansa nua
la dona estimada.
Tot el meu cos s'amara
d'amor, de cel, de mar.

Tot el meu cos s'amara
de cel, de mar, d'amor.
D'amor, d'amor, d'amor,
d'amor, d'amor, d'amor.

És un matí molt clar,
veig part de la badia
de la finestra estant,
de la finestra estant.