Nit de Nadal amb CyA.

He anat de compres als grans magatzems de CyA, i m'he trobat amb nombroses novetats, apart dels seus descomptes en motiu del seu 30 aniversari, he notat una adaptació a les noves tendències del moment, com ja us havia comentat anteriorment, apart de la seva nova shop online que m'ha ajudat a anar una mica decidida.

Avui es la nit de Nadal, cel·lebram un gran sopar i no només això, la casa s'omple de familiars i amics i no aturam de menjar, beure cava i cantar cançons, la casa s'impregna d'una calor especial,i hed'escollir el que duré.
Aquí teniu una sel·lecció de peces de roba que van des de les faldilles amb lluentons fins els jerseis de cashemire ben calentets... què us sembla si m'ajudeu a escollir?

No hi ha res de tirants, ja que ens quedam a casa, però a la vegada volia anar arreglada i adient pel dia d'avui...comencem, doncs!

• Vestits: havia pensat en un vestit, d'estampat jaquard o fins i tot m'atreveria amb el vellut ja que és un teixit que queda molt bé en Nadal. Ambdós  m'agraden molt...

Picar AQUÍ

Picar AQUÍ

• Combo faldilla+ jersei: molt recurrent i la veritat que m'agrada moltíssim, un jersei senzill o bé amb un petit detall de fantasia no més, perquè si no queda massa carregat. 

Picar AQUÍ.

Picar AQUÍ.

Picar AQUÍ.

• Pantalons: i si no vull faldilla? A vegades uns pantalons són molt còmodes i pots anar ben vestida... vet aquí una combinació! és molt clàssic per tant si li podeu afegir un collar joia, pot quedar prou bé.

Pica AQUÍ.

Picar AQUÍ.

 Ara tot... i absolutament tot... amb aquestes sabates que em tenen enamorada!

Picar AQUÍ.

 El proper dia... us desvetllaré l'outfit definitiu... el que vaig portar tal dia com avui! Bones festes!

Sóc partidària d'anar personalment a les botigues físiques, l'atenció del personal del CyA de Palma,almenys és molt bona,correcta i propera, sempre m'han tractat molt bé, no per ser una gran superficie vol dir que l'atenció sigui més freda. Des d'aquí vull saludar a qui em varen ajudar a triar la roba! Esper animar-me a fer les fotografies,però no sóc gaire fotogènica!!

CyA Palma.
Carrer Rei Joan Carles I,4.
Palma.

Forn de la Glòria.

És un lloc molt especial, de fet és dels establiments més antics de tota la Ciutat de Palma, els seus orígens es remunten als anys de la Reconquesta, 1229 per Jaume I el Conqueridor, per tant ha passat per nombroses mans i reformes encara que el que no ha canviat mai és la seva ubicació. 

Regentat des del 1973 per la família Camps, encara que ja hi treballaven des del 1958, encara que com a curiositat us contaré que a finals de s. XIX era propietat d'un solleric que partí cap a Estats Units i que tornà fet tot un vaquer al més pur estil Clint Eastwood per enderrocar els seus murs, anys després es recuperarà. (Veure l'entrevista a Sebastià Camps aquí).

El forn conserva el seu encant i és com un full perenne davant la història,és de cada vegada més complicat conservar un comerç així, fer front als gegants no és una lluita fàcil, però des del meu punt de vista, on hi hagui un bon pa d'un bon forn... i a més fet per mestres forners artesans (títol que no el pot gaudir qualsevol) que se'n vagi a porgar fum tota la resta! 

Hi podem trobar ensaïmades, coques de patata, cocarrois, panades i els seus llonguets,que són els millors del món! Ja sabeu on anar a cercar les postres o el pa aquestes festes, si ho teniu aprop val la pena, Sebastià  i Francisca us atendran de forma amable i familiar...  ho promet! 

 Au... dit i fet... és una entrada que desitjava fer fa temps... i aquí la teniu! Adéu  i fins el cap de setmana!

Estimat remitent.

Spoonful Aquí.

Estimats i futurs remitents de les cartes que enviareu aquest Nadal, i començ així, perquè vull confiar en que encara mateniu la tradició d'enviar cartes i teniu la bonica intenció de fer-ho. Ja que la cultura material i escrita pertany al patrimoni individual i més personal de cada un.

 És important saber que des de les xarxes socials es poden enviar missatges de forma inmediata, la lletra líquida hi és present a la nostra vida, vet aquí aquest blog, però crec que hem de tenir present per quines ocasions emprar-les i des del meu punt de vista i seré ben franca, no hi ha res més màgic que el fet de comprar un segell, escriure i aportar a la cultura material una postaleta, un gest molt més atractiu que un missatge en el whatsup, el facebook o fins i tot aquests programents plens de gnomos, Santa Claus i elfs que ballen amb la cara personalitzada (ho reconec, fan gràcia).

Per tant, aquest any, per què no explotau la vostra part més creativa i realitzau unes postals amb els materials que estan més de moda? Washi tape, cinta, paper de scrap, aferratines i segells d'estampar molt originals. Hi ha tantes coses a fer, tant de sentiment que posar a les coses que feim, els temps de crisi han de servir per un canvi de plantejament alhora de fer i realitzar aquelles petites coses que ens poden arribar a fer molt feliç.

PD: Recordau, només cal un sobre, un segell i molta imaginació (siguin ja fetes o fetes per DIY)  així que el personal de Correos y Telégrafos us agrairà enormement el gest, ja que està molt cansat d'entregar notificacions plenes de coses negatives!

LA PROPOSTA: Qui vulgui que ens intercanviem una postal nadalenca, al costadet de l'entrada trobareu el correu electrònic, allà em podreu passar la vostra direcció i posarem en pràctica i contriuïrem a la cultura material de les tarjetes de felicitació nadalenques. Us agrada la idea? Els meus amics i familiars ja l'hem posada en pràctica... però també m'agradaria escrivir-vos alguna estimats seguidors! Quan les tenguem les publicarem via twitter o via instagram amb el hagstag #NadalTumbetCloset 

Aquí us deix unes mostres DIY de postals nadalenques, au idò... us animau? 

Aquesta és una idea que m'ha agradat molt, feta amb cinta washi tape! 

Sweet Tidings

Semblant a la dels guantets,però ara què us sembla si penjam uns mitjonets?

Au idò, aquí us deix un grapat d'imatges escollides del google imatges, uns DIY que a rimera vista semblen fàcils! Fins aviat...esper les vostres direccions! 

#NadalMadeinAmart

Mai havia tengut tantes ganes d'escriure com ara, no sé si serà el canvi d'interiorisme del meu blog  ja que sóc una persona que no m'agrada caure a la rutina i em cans fàcilment i com no puc canviar de mobles de casa ja que no és meva i no tenc prou diners, almenys puc canviar l'aparença del blog, que és del meu patrimoni ( i de googl...blogger!) bé doncs, l'he adaptat a les festes que venen!

Encetam un període carregat de menjar,llum,Sibil·la i gresca! Personalment no he pogut inaugurar-lo millor ja que el passat divendres a la càlida botiga d'Amart hi va haver una festa nadalenca, coincidint amb l'encesa de llums de Palma, ciutat on ens varem trobar molts amics i coneguts del sector blogaire, creant d'aquesta manera, un ambient molt acollidor i divertit!

Vaig poder degustar una beguda que no havia tastat mai i sempre les havia vist a les típiques pelis americanotes, sí, aquell líquid vermell que beuen amb jerseis plens de Santa Claus i Rudolphs, i em va fer molta gràcia! (Es diu... ponche?)

Així com vaig poder veure els seus productes que venen per l'ocasió i que us mostraré per si voleu fer una visita, els seus articles són preciosos i com no... la seva part dolça és espectacular, és el que té que en Juanra s'aixequi cada matí a les 06:00h per presentar el producte fresc del dia. I això és així! 

Foto de família... encara que falti l'amo principal i mentor d'Amart!

Au idò, i fins aquí hem arribat, ja heu pogut veure que la botiga us pot servir com per comprar unes postres diferents, alternatives al clàssic torró o les avorrides orellanes, o bé comprar postals de nadals i fer regalets d'allò més especials. Au idò... salut! 

L'entrada de blog va dedicada als amfitrions, Marga i Juanra i  a tots els qui vàrem assistir (Alba,Manu,Teresa,Asun,Raul...ect...ect!!!)

Punt i principi de viure sense tu.

Vet aquí un petit fragment convertit en títol per acomiadar a un dels millors grups que han donat aquestes Illes en molt de temps, són els Antònia Font, ells han posat la banda sonora a molts de moments tan rellevants i quotidians de la meva vida.

Disset anys de trajectòria musical, sincerament em pensava que durarien de per vida, ja que les seves lletres carregades de filosofia, poesía, metàfores i màgia i la seva música així ho valen! Així com les llegendes que rondaven arrel de l'origen del nom del grup i la seva formació, on crec que va ser a l'edifici del Ramon Llull de la UIB. 

 Record quan vaig anar a viure a Granada uns anyets, em vaig deixar gairebé tota la música a casa però entre l'equipatge es trobava el disc de TAXI, i el vaig estar escoltant moltíssim i per aquest motiu li tenc un especial apreci a aquest disc. Així com... quantes vegades haurem cantat les seves cançons amb les amigues? O aquelles cançons que entre classe i classe tararejàvem... entre els companys i amics historiadors. 

Quin disgust tan gran, no m'esperava la notícia, encara així esper que els hi vagi molt bé, els seus camins es bifurquen però jo els seguiré escoltant! Gràcies Antònia Font, per les vostres cançons, concerts i sobretot per fer-me veure amb uns altres ulls l'edifici de GESA! El motiu ara el veureu... és la portada del seu disc Lamparetes, d'una gran maduresa musical del grup, on hi ha grans cançons com Calgary 88, els Canons de Navarone o El Far de Ses Salines i com no... el seu Clint Eastwood.

1. Antònia Font (1999)
2. A Rússia (2001)
3. Alegria (2002)
4. Taxi (2004)
5. Batiscafo Katiuscas (2006)
6. Coser i cantar (2007). Disco recopilatorio con la Orquesta Sinfónica de Bratislava
7. Pareix talment una foto (2008)
8. Lamparetes (2011)
9. Vostè és aquí (2012)

He escollit la que dona el títol a l'entrada de blog, esper que us agradi molt!  

I aquí el detall que han tengut els cracks de Melicotó ja que molts vàrem reconèixer a les seves xapes,camisetes,bossetes aquella "Dolça Besada"

Aquesta entrada va dedicada a les meves estimades Aina, Cristina i Victorieta, les tres hem gaudit moltíssim cantant i fins quedar sense veu les seves cançons! I quina sort els qui heu tengut l'entrada pel concert de comiat el proper dia 27! Jo no he pogut aconseguir-les! :(

Pregunta: a vosaltres us donava un "subidón-subidón" quan escoltaveu cançons com "L'Univers és una festa" ,"Alegria", "Alpinistes Samurais"? A mi sí. 

"I cada dia és diferent, com un animal de tresca som feliços de conèixer gent per això és sa nostra terra, tots els pobles són millors si cadascú fes els comptes a ca seva"

El secret de Can Paner: fils i agulles.

Aquesta entrada és molt especial, ja que són 100% l'estil de Tumbet Closet. (Similar a la de Cortines de la llar, veure aquí) avui us vull mostrar una part de les botigues més encantadores que pot tenir un poble, i és Can Paner, heu de creure i pensar que aquesta botigueta fa gairebé uns cent anys que ja està oberta, almenys així ens ho diu la seva madona, Catalina Pons, de 79 anys, que em diu que quan ella va nàixer l'establiment ja exisitia. Imaginau-vos!

Aquesta entrada és un petit homenatge a tot aquell comerç petit i encantador que ha sabut mantenir-se fins l'actualitat, no és una tasca fàcil i més en els temps actuals. Per Can Paner han passat generacions d'alcudiencs, els meus padrins foren un clar exemple, però en aquest cas no us parlaré de la botiga de queviures en concret, si no del que després de 28 d'anys d'alcudienca he sabut... què tenien merceria! 

Una petita i encantadora merceria, on no només pots comprar, fils,agulles,tisores... si no que a més pot servir com a punt de trobada entre la gent del poble... i és això la gràcia que té el petit comerç que hi vas per fer una compra que podria durar 5 minuts i et passes 20 minuts parlant de la família, de la feina i de les coses de cada dia... i jo us deman... i què no és guapo? Et fan sentir que pertanys a una comunitat i es crea un clima molt acollidor, la qual cosa no passa,francament, als grans supermercats, que solen ser més impersonals. 

Idò sí, aquí he vengut a cercar un grapat de coses, com el meu primer sabonet de modista, agulles de cosir,tisores i el meu primer metro, perquè de fa ben poc puc dir que vaig a costureta. I és una artista, ella bromeja i em diu... mira nina què vols?... esteim entre costuras! i jo no he pogut aturar de riure, la seva filla na Margalida m'ha dit que des de que ha començat la TV sèrie "El tiempo entre costuras" la casa de màquines de cosir SINGER ha multiplicat les seves vendes! I així de contenta he tornat a casa, amb alguna de les coses que necessit per seguir el meu curs. Aquí us deix un parell de fotos, avui és la merceria i d'aquí poquet us mostraré la botiga sencera i altres secrets que amaga! 

Au venga!Hi voleu entrar? Siau benvinguts!!

I aquí estic jo... com podeu veure no sóc gens fotogènica... feia una fretada i he decidit posar-me calenteta amb aquest abriguet de CyA (El podeu trobar aquí) i la meva boineta ( i aquí).

Aquesta entrada està dedicada a na Xisca i na Margalida i als seus pares meravellosos, tots junts han pujat aquest meravellós comerç... Can Paner...per molts d'anys i que jo pugui seguir venint a comprar aquelles petites coses que ajuden a ser molt feliç!

Can Paner
Carrer Lledoner,9.
Alcúdia,07400.

Felicitats C&A! #nitdedones

El passat dia 15 de novembre al CyA de la Plaça Joan Carles I de Palma va acollir de bell nou la tercera edició de la Nit de Dones, una festa repartida entre les seves tres plantes carregades d'entreteniment i diversió i amb infinitat de detalls per les convidades. (Veure detalls al meu instagram @tumbetcloset )

Malgrat la pluja va tenir gran assistència i les assistents varen poder gaudir de sessions de maquillatge i estilisme,descomptes i vales de regal, catering fins el final,l'actuació de la cantant i presentadora Victòria Maldi, qui vaig poder conèixer en persona i apart de guapa a rabiar és molt simpàtica i presenta el seu nou treball "Sigo buscando" a més continuament hi havia desfilades, on es presentava la col·lecció més festiva de la firma de moda i que podeu trobar en els seus grans magatzems i a la seva shop on-line, si voleu premeu aquí, així com el càsting per participar al certamen de Miss Turisme Balears.

També no puc deixar de parlar dels mojitos tan bons a mans de Hard Rock Café i que enguany comptava amb la mà d'Arantxa que els prepara estupendament bé! M'ho vaig passar genial, i no vaig poder riure més amb les dues bloggers de moda del moment del panorama mallorquí, Lorena del blog Bubbles and Windmills i Carolina Balaguer del blog All&More, així com també comptaven com a col·laboradora a l'assessora d'imatge Patricia del blog Desde El Probador.

Estic agraïda a aquesta gran casa de moda que cel·lebra els seus 30 anys, gairebé anam sincronitzats per tant puc dir que vaig náixer amb ells, ja que des de petita ja em compraven robeta i mirau ara... encara seguesc emprant la mateixa marca! Per tant... moltes felicitats i per molts d'anys! Abans d'acomiadar-me, també vull donar les gràcies a la guapíssima model Xisca Martorell que es va posar contacte amb mi i qui va organitzar molt bé les desfilades.

Prest us ensenyaré les meves compres... què no van ser poques precisament! Una abraçada a tots i a totes i moltes gràcies de bell nou a Paola Plecel i sobretot a Leticia Pérez, recent incorporada a la casa i que va ens va acollir i ens va explicar tot a la perfecció!

I aquests ornaments indiquen que arriben temps de...nadal! 

Fins aviat i us esper a la propera edició! Per cert... prest us mostraré les compres, la robeta que vaig escollir per mostrar-vos, segur que vos agradaran!