"El almacén del Pan" no és un forn normal.

Para castellano: usar el gadget, a la derecha del post de hoy. Creo que funciona bien, aunque ya no sé que deciros, porque he visto palabras un poco extrañas. ¡Saludos!

Bon vespre a tots i a totes! Avui us convid a entrar dins un forn. Sí, ara pensareu, ha tornat boja? Una entrada de blog per un forn? Idò sí! No és un forn normal, és molt especial; no és d'aquests que porten el pa congelat de ves a saber on i després el fornegen, sinó que se'l fan ells mateixos, a la seva cuina, en el seu forn de llenya. 

Pareix una evidència, però de cada vegada és més complicat trobar establiments de qualitat, i allò que els nostres pradins i pares havien vist tota la vida, productes naturals i de qualitat, avui ja només es poden trobar amb l'etiqueta de "biològics" o "delicatessen" (i a sobre, molt més cars i venuts com si fossin la cosa més especial d'aquest món!

Heu de creure i pensar que, després d'aixecar-te a les 5.00, per agafar un vol i anar a visitar el meu bon amic Alex a Madrid, tot just en arribar i amb un fred que pela, s'agraeix trobar un lloc així. 

Ben matí vàrem entrar i jo vaig quedar-ne encantada, perquè, tot just entrar, ja t'hi sents com si fossis a casa. Ho comprendreu de seguida: les seves taules, i entre aquestes, una taula-braser, van fer que ens hi quedàssim durant bona part del matí, per posar-nos al dia! 

"El almacén del pan" ofereix als seus clients bon cafè i gran varietat de tes (els que em coneixeu bé sabeu que hi sóc addicta), però sobretot, i fent honor al seu nom, compta amb un gran assortit de pans: des del més clàssic, de poble, amb llavor de rosella, fins al pa d'all, el de ceba i la clàssica baguette.

També està provist d'una gran varietat de dolços, molts d'ells amb un ingredient fetitx, que agrada a molts de vosaltres: el "dulce de leche argentí". De fet, la 'cupcake' que em vaig menjar era de plàtan i dolç de llet. 
A més a més, també té xocolata de tot tipus, i molts pastissets, que, per ganes, m'hauria emportat cap a Mallorca. A banda d'aquests, també s'hi pot trobar una gran varietat de productes salats, com ara les "quiches".

El seu interiorisme consta, a més, de mobles antics i d'altres de més moderns, una barreja intel·ligent entre minimalisme i rusticisme. Les fotos, en blanc i negre, de les taules; les làmpades d'aranya; un joc de llums tènues; sofàs i butacons... tot plegat creava un ambient familiar i candorós, molt casolà.

Encara me'n record, d'aquest lloc. I molt! Per això el volia compartir amb tots vosaltres. És un raconet molt acollidor, que, per acabar-ho d'adobar, es troba en una zona preciosa, el cèlebre barri de les lletres. He de confesar-vos que és el meu barri preferit, sense cap mena de dubte! 

Esper que us hagi agradat!
Recordau qualque local que us hagi marcat especialment? Si el voleu compartir, no dubteu a fer-ho!
Bona nit!